ELS CUCS: anèl·lids

ANÈL·LIDS


Són animals vermiformes amb una estructura bastant complicada. Se'ls coneix amb el nom genèric de cucs. Entre altres coses tenen un aparell circulatori que permet el transport de substàncies, i un sistema d'excreció més desenvolupat format per metanefridis. El cos d'aquests cucs és format per una sèrie de segments denominats metàmers. Excepte el primer, que constitueix el cap, i l'últim, on se situa l'anus, que no són vertaders metàmers, la resta tots tenen la mateixa estructura, contenen els mateixos òrgans i funcionen amb bastant independència a pesar de formar part del mateix individu. Tenen la pell humida i la seva respiració és cutània.

PRINCIPALS TIPUS D'ANÈL·LIDS:

Oligoquets

Hirudinis 

Poliquets

POLIQUETS:

Poliquet (Lepidasthenia elegans)

Són els més primitius i viuen al mar, normalment amagats al fang o dintre de tubs construïts per ells mateixos, per la qual cosa passen bastant desapercebuts. Es poden desplaçar pel substrat gràcies a unes diminutes potes que tenen a cada metàmer, denominades parapodis, que són proveïdes d'unes petites espines que reben el nom de quetes. Tenen un cap molt ben desenvolupat, amb ulls, antenes, tentacles i fins i tot mandíbules amb les quals capturen les preses que els serveixen d'aliment. La majoria dels poliquets respiren mitjançant brànquies, que poden adoptar formes espectaculars, sobretot en els que viuen tancats en tubs, com passa amb el cuc paó. 

El plomall de mar o palmereta
(Spirographis spallanzani)

En aquest cas, les brànquies són situades al cap i tenen forma de grans plomalls acolorits que surten del tub on viu el cuc i constitueixen l'única part visible. D'aquesta manera adquireixen una aparença més pròpia d'una planta que d'un animal. Els poliquets solen ser unisexuals; els gàmetes surten a l'exterior per uns porus genitals. Hi ha algunes espècies que no tenen aquests porus, per la qual cosa l'individu ha de morir perquè els gàmetes puguin sortir a l'exterior del cos i fecundar-se. Els ous que es formen no donen lloc a un nou cuc sinó a una larva amb forma de baldufa, denominada larva trocòfora, que neda lliure per l'aigua fins que adquireix la forma típica d'un poliquet. 

Hydroides elegans

Cuc de sang (Eunice torquata)

Plomall dels Sabèl·lides 
(Serpula vermicularis)

Hediste diversicolor

Arenicola marina

OLIGOQUETS:

Són anèl·lids que viuen a l'aigua dolça o a la terra humida, com és el cas dels populars cucs, tan beneficiosos per l'agricultura. Es diferencien dels poliquets principalment pel fet que no tenen parapodis i que tenen un cap diminut i nu, en què l'única cosa apreciable és un petit orifici que constitueix la boca, per on ingereixen la matèria orgànica en descomposició que troben excavant al substrat i que els serveix d'aliment. La respiració es produeix generalment a través de la pell, fins i tot en aquells que són aquàtics. La majoria són hermafrodites i desenvolupen parelles de gònades d'estructura molt complicada i únicament en determinats segments del cos. Es reprodueixen sexualment i donen lloc a una gran quantitat d'ous, dels quals surten directament nous cucs de mida microscòpica.