Biologia i geologia IES Monserrat
dimecres, 18 de maig del 2011
dijous, 28 d’abril del 2011
ELS CUCS: anèl·lids
ANÈL·LIDS
Són animals vermiformes amb una estructura bastant complicada. Se'ls coneix amb el nom genèric de cucs. Entre altres coses tenen un aparell circulatori que permet el transport de substàncies, i un sistema d'excreció més desenvolupat format per metanefridis. El cos d'aquests cucs és format per una sèrie de segments denominats metàmers. Excepte el primer, que constitueix el cap, i l'últim, on se situa l'anus, que no són vertaders metàmers, la resta tots tenen la mateixa estructura, contenen els mateixos òrgans i funcionen amb bastant independència a pesar de formar part del mateix individu. Tenen la pell humida i la seva respiració és cutània.
PRINCIPALS TIPUS D'ANÈL·LIDS:
Són els més primitius i viuen al mar, normalment amagats al fang o dintre de tubs construïts per ells mateixos, per la qual cosa passen bastant desapercebuts. Es poden desplaçar pel substrat gràcies a unes diminutes potes que tenen a cada metàmer, denominades parapodis, que són proveïdes d'unes petites espines que reben el nom de quetes. Tenen un cap molt ben desenvolupat, amb ulls, antenes, tentacles i fins i tot mandíbules amb les quals capturen les preses que els serveixen d'aliment. La majoria dels poliquets respiren mitjançant brànquies, que poden adoptar formes espectaculars, sobretot en els que viuen tancats en tubs, com passa amb el cuc paó.
En aquest cas, les brànquies són situades al cap i tenen forma de grans plomalls acolorits que surten del tub on viu el cuc i constitueixen l'única part visible. D'aquesta manera adquireixen una aparença més pròpia d'una planta que d'un animal. Els poliquets solen ser unisexuals; els gàmetes surten a l'exterior per uns porus genitals. Hi ha algunes espècies que no tenen aquests porus, per la qual cosa l'individu ha de morir perquè els gàmetes puguin sortir a l'exterior del cos i fecundar-se. Els ous que es formen no donen lloc a un nou cuc sinó a una larva amb forma de baldufa, denominada larva trocòfora, que neda lliure per l'aigua fins que adquireix la forma típica d'un poliquet.
Són animals vermiformes amb una estructura bastant complicada. Se'ls coneix amb el nom genèric de cucs. Entre altres coses tenen un aparell circulatori que permet el transport de substàncies, i un sistema d'excreció més desenvolupat format per metanefridis. El cos d'aquests cucs és format per una sèrie de segments denominats metàmers. Excepte el primer, que constitueix el cap, i l'últim, on se situa l'anus, que no són vertaders metàmers, la resta tots tenen la mateixa estructura, contenen els mateixos òrgans i funcionen amb bastant independència a pesar de formar part del mateix individu. Tenen la pell humida i la seva respiració és cutània.
PRINCIPALS TIPUS D'ANÈL·LIDS:
Oligoquets
Hirudinis
Poliquets
POLIQUETS:
Poliquet (Lepidasthenia elegans)
El plomall de mar o palmereta
(Spirographis spallanzani)
(Spirographis spallanzani)
En aquest cas, les brànquies són situades al cap i tenen forma de grans plomalls acolorits que surten del tub on viu el cuc i constitueixen l'única part visible. D'aquesta manera adquireixen una aparença més pròpia d'una planta que d'un animal. Els poliquets solen ser unisexuals; els gàmetes surten a l'exterior per uns porus genitals. Hi ha algunes espècies que no tenen aquests porus, per la qual cosa l'individu ha de morir perquè els gàmetes puguin sortir a l'exterior del cos i fecundar-se. Els ous que es formen no donen lloc a un nou cuc sinó a una larva amb forma de baldufa, denominada larva trocòfora, que neda lliure per l'aigua fins que adquireix la forma típica d'un poliquet.
Hydroides elegans
Cuc de sang (Eunice torquata)
Plomall dels Sabèl·lides
(Serpula vermicularis)
(Serpula vermicularis)
Hediste diversicolor
Arenicola marina
OLIGOQUETS:
Són anèl·lids que viuen a l'aigua dolça o a la terra humida, com és el cas dels populars cucs, tan beneficiosos per l'agricultura. Es diferencien dels poliquets principalment pel fet que no tenen parapodis i que tenen un cap diminut i nu, en què l'única cosa apreciable és un petit orifici que constitueix la boca, per on ingereixen la matèria orgànica en descomposició que troben excavant al substrat i que els serveix d'aliment. La respiració es produeix generalment a través de la pell, fins i tot en aquells que són aquàtics. La majoria són hermafrodites i desenvolupen parelles de gònades d'estructura molt complicada i únicament en determinats segments del cos. Es reprodueixen sexualment i donen lloc a una gran quantitat d'ous, dels quals surten directament nous cucs de mida microscòpica.
divendres, 15 d’abril del 2011
Meduses
Fílum: celenterats
Espècie: Chrysaora quinquecirrha
Descripció: L'ortiga de mar (Chrysaora quinquecirrha) és una espècie de medusa de la classe dels escifozous pròpia d'estuaris atlàntics. Té forma de campana simètrica semitransparent a ratlles i taques vermelles, ataronjades o marrons. Les que no tenen ratlles tenen una tela blanca o opaca. El seu verí és letal per a petites preses, però no per als éssers humans llevat del cas de reacció al·lèrgica. No tenen sistemes respiratori i excretor i tenen uns tentacles per atrapar l'aliment i adreçar-lo a una boca localitzada en el centre que obre a una cavitat gastrovascular.
http://es.wikipedia.org/wiki/Chrysaora_quinquecirrhaMarc Yarza Coloma
divendres, 1 d’abril del 2011
Introducció
Benvinguts al blog de la classe 1C/1D de l'IES Montserrat,
Aquest any estem fent un blog de biologia i geologia alumnes de 12 anys,
aquest últim trimestre ens comencem a centrar en la zoologia, anirem penjant treballs per tots vosaltres que busqueu informació, també podeu comentar-los si us agrada o desagrada alguna cosa.
No us ho perdeu!!!
Aquest any estem fent un blog de biologia i geologia alumnes de 12 anys,
aquest últim trimestre ens comencem a centrar en la zoologia, anirem penjant treballs per tots vosaltres que busqueu informació, també podeu comentar-los si us agrada o desagrada alguna cosa.
No us ho perdeu!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)